El Parlament de Catalunya demana la mateixa atenció quan mor un nadó, a tots els hospitals

Quan un nadó mor durant l’embaràs o poc després de néixer, el que passa a l’hospital en les hores següents acompanya la família tota la vida: si als pares se’ls ofereix temps amb el seu nadó, records, informació clara i algú amb qui parlar. A Catalunya, com en molts altres llocs, aquesta atenció ha depès molt de l’hospital on es troba la família.

El 5 de novembre de 2026, el Parlament de Catalunya va aprovar una moció que vol canviar-ho.

Què ha demanat el Parlament

La moció neix d’una interpel·lació al Govern sobre el dol perinatal, presentada a l’octubre per la diputada de Junts Jeannine Abella. Tots els punts es van aprovar per majoria, i grups de tot l’arc parlamentari en van donar suport a la majoria. La moció demana al Govern:

• Aplicar els mateixos protocols a tots els hospitals. Els protocols i la guia existents sobre la mort perinatal i neonatal s’han d’aplicar a tots els hospitals, amb els mateixos recursos i condicions.
• Formar els professionals. El personal que atén les famílies després d’una mort perinatal o neonatal ha de rebre una formació específica i acreditada en dol perinatal.
• Orientar els serveis funeraris. En un termini de tres mesos, el Govern ha d’elaborar i difondre recomanacions per a les empreses funeràries de Catalunya sobre com atendre les famílies després d’una pèrdua perinatal o neonatal.

Durant el debat, Abella també va reclamar un protocol integral amb estàndards mínims per als serveis funeraris, atenció psicològica especialitzada i orientació per a les famílies, així com un permís de maternitat després d’una pèrdua d’aquest tipus. Diversos intervinents van remarcar que la moció no afecta el dret a la interrupció voluntària de l’embaràs.

Una moció demana al Govern que actuï; no és una llei. Tanmateix, a l’octubre la consellera de Salut, Olga Pané, va obrir la porta a una llei sobre el dol perinatal.

Per què és important

Els pares rarament recorden els protocols. Recorden si algú els va explicar què passava, si els van donar temps, si algú va dir el nom del seu nadó. Aquelles hores no es poden repetir, i per això una atenció igual per a tothom és tan important.

Els serveis funeraris també en formen part. A Espanya, l’enterrament o la incineració són obligatoris a partir de les 26 setmanes d’embaràs; abans de les 26 setmanes no ho són, però les famílies poden demanar el seu propi comiat. Una orientació clara i acurada per part de les funeràries pot estalviar a les famílies molta confusió en un moment duríssim.

Els permisos continuen sent una qüestió oberta a tot Espanya. El febrer de 2026, el Tribunal Suprem va confirmar que l’altre progenitor no té dret al permís de naixement quan el nadó mor abans de néixer, una decisió que moltes famílies troben profundament injusta.

A MIMATIS comparem el suport després de la pèrdua d’un nadó a molts països, i veiem gairebé a tot arreu el mateix patró: el que rep una família depèn d’on dona a llum. És important que un parlament hagi anomenat aquest problema amb tanta claredat i amb un suport tan ampli.

Què pots demanar avui

Passi el que passi després al Parlament, Catalunya ja té una guia oficial, la Guia d’acompanyament en el dol perinatal (Generalitat de Catalunya). Si ara ets a l’hospital, pots:

• Demanar temps amb el teu nadó, per veure’l i tenir-lo en braços si ho vols.
• Preguntar pels records, com ara fotografies i petjades de les mans i els peus.
• Preguntar si hi ha suport psicològic, a l’hospital i després de tornar a casa.
• Preguntar per les opcions d’enterrament o de comiat.
• Si no et sents escoltada o escoltat, demanar parlar amb el treballador social de l’hospital o adreçar-te al servei d’Atenció a la Ciutadania. També pots ensenyar la guia oficial a l’equip.

La nostra guia per a Espanya explica els permisos, el registre, el comiat i on trobar suport, en català, castellà, anglès i altres llengües: mimatis.org/ca/espanya.

Aquest article també està disponible en español i en English.