Després de la pèrdua d’un nadó a Espanya

La teva situació, pas a pas

Avortament espontani precoç

Perdre un nadó en els primers mesos d’embaràs és molt freqüent, i continua sent una pèrdua real. Moltes famílies se senten soles, perquè potser els altres no sabien de l’embaràs. El teu dol mereix cura i temps.

• Un avortament pot passar a casa o a l’hospital. La metgessa o la llevadora t’explicaran les opcions i què pots esperar. Pregunta tant com necessitis.
• No hi ha inscripció i no cal fer funeral.
• Si necessites temps per recuperar-te, el metge de família et pot donar la baixa (baja médica).
• Si la pèrdua passa a l’hospital i vols saber què passarà amb les restes del teu nadó, ho pots preguntar a l’equip. Algunes famílies organitzen un petit comiat propi.
• Moltes famílies recorden una pèrdua precoç a la seva manera: encenent una espelma, plantant un arbre, escrivint una carta, guardant l’ecografia o la prova d’embaràs.
• Els grups de suport de tot Espanya també acullen famílies després d’una pèrdua precoç. Vegeu suport.

Pèrdua més avançada, abans de les 26 setmanes

Quan un nadó mor al segon trimestre, normalment la mare dona a llum el seu nadó. Pot ser un xoc. Pots veure i agafar el teu nadó, i crear records, igual que després d’una pèrdua més tardana.

• Pots passar temps amb el teu nadó, posar-li un nom i fer-li fotos. Vegeu a l’hospital.
• No hi ha inscripció al Registre Civil. Alguns hospitals donen un certificat simbòlic dins d’una capsa de records.
• El funeral no és obligatori. Si no dius res, normalment l’hospital s’ocupa del teu nadó, sovint amb una incineració conjunta amb altres restes, i no t’informen ni de la data ni del lloc.
• Si vols fer un comiat propi, digues-ho a l’equip de l’hospital com més aviat millor, abans de marxar.
• Per a la feina, la mare pot rebre la baixa del seu metge. El permís de naixement no s’aplica abans de les 26 setmanes.

Mort gestacional, a partir de les 26 setmanes

Quan un nadó mor abans de néixer després de les 26 setmanes, la llei espanyola reconeix el naixement de diverses maneres.

• El teu nadó s’inscriu al Registre Civil, i li pots donar un nom. Vegeu inscriure el teu nadó.
• L’enterrament o la incineració són obligatoris. Ho pots organitzar amb una funerària o, en algunes comunitats, a través de l’hospital. Vegeu el comiat.
• La mare que ha parit té dret al permís de naixement complet. De moment, l’altre progenitor no. Vegeu el permís de la feina.

Si el teu nadó va néixer viu i després va morir

Si el teu nadó va viure, encara que fos molt poc temps, s’inscriu com a naixement i com a defunció, i apareix al vostre Libro de Familia. Tots dos progenitors tenen dret al permís de naixement complet. L’enterrament o la incineració són obligatoris.

A l’hospital: temps amb el teu nadó

La teva salut i la teva seguretat són el primer. Segueix sempre les indicacions de l’equip mèdic i avisa’ls de seguida si et trobes malament. Quan l’equip et digui que és segur, pots demanar temps amb el teu nadó, trucar les persones que vulguis tenir a prop i fer preguntes tantes vegades com calgui.

A moltes famílies d’Espanya no se’ls explica què poden demanar. Pots demanar:

• Veure i agafar el teu nadó, tant de temps com necessitis, sol o amb la família.
• Dir el teu nadó pel seu nom, vestir-lo amb roba que portis o embolicar-lo amb una manta.
• Una habitació individual, lluny de les habitacions amb nadons acabats de néixer.
• Un bressol refrigerat (cuna de frío o cuna de abrazos), que tenen alguns hospitals, perquè el teu nadó es pugui quedar més temps amb tu.
• Una cerimònia o una benedicció a l’hospital, si és important per a tu.
• Entendre per què. Pots preguntar a l’equip mèdic si es poden fer proves i què impliquen. La decisió és teva.

No estàs obligat a fer res d’això. Moltes famílies diuen més endavant que el temps amb el seu nadó les va ajudar en el dol. Triïs el que triïs, està bé per a tu.

Crear records

A Espanya, només 1 de cada 8 famílies, aproximadament, surt de l’hospital amb una foto del seu nadó després d’una pèrdua durant l’embaràs. Pots demanar:

• Fotos, amb el teu mòbil o fetes pel personal
• Les petjades de les mans i els peus
• Un rínxol de cabell
• La polsera identificativa de l’hospital i la pinça del cordó
• Les imatges de les ecografies
• Una capsa de records per guardar-ho tot

Les fotos són decisió teva. Les podeu fer vosaltres, demanar-les al personal o preguntar si pot entrar un familiar o un fotògraf que trieu. Si teniu poques fotos o cap, moltes famílies fotografien més endavant les coses del seu nadó — la manta, la polsera, l’ecografia — com a manera de recordar.

Si sents que no es respecten els teus desitjos

La pràctica dels hospitals és molt diferent d’un lloc a l’altre d’Espanya. Si no et sents escoltat, pots:

• Demanar parlar amb el treballador social de l’hospital (trabajador/a social).
• Contactar amb l’oficina d’atenció al pacient (Atención al Paciente, o Atenció a la Ciutadania a Catalunya).
• Trucar a una entitat de suport de la teva comunitat. Han ajudat moltes famílies en la teva situació.

A Catalunya, també pots ensenyar a l’equip la guia oficial: Guia d’acompanyament en el dol perinatal (Generalitat de Catalunya).

El comiat: funerals

Pots acomiadar-te del teu nadó a la teva manera, en qualsevol moment de l’embaràs.

• A partir de les 26 setmanes, l’enterrament o la incineració són obligatoris.
• Abans de les 26 setmanes, no és obligatori, però pots demanar un comiat propi. Digues-ho a l’equip de l’hospital com més aviat millor.

Organitzar un funeral

• Una funerària (funeraria) ho pot organitzar tot, inclosos els tràmits amb el Registre Civil.
• Pots triar enterrament o incineració, i una cerimònia a la funerària, a casa, en un lloc de culte o a l’hospital, si ho permet.
• Si la vostra família té una assegurança de decessos (seguro de decesos), pregunta si cobreix el teu nadó.
• Pots portar roba, una manta o una joguina petita per posar amb el teu nadó.
• Si tries la incineració, pots guardar les cendres a casa o escampar-les on estigui permès.
• Ets lliure de triar qualsevol funerària. Demana un pressupost per escrit abans de decidir.

Taüts i urnes petits

Les funeràries poden proporcionar taüts i urnes petits per a nadons. Per exemple, Mémora, una empresa funerària present a tot Espanya, ofereix un servei de comiat per a nadons en qualsevol moment de l’embaràs, taüts de mida petita (60 cm i 30 cm), urnes adaptades i suport psicològic gratuït. Telèfon gratuït: 900 231 132. També fa taüts i urnes de fusta en forma de cor, fets a mà, Hart van Hout.

Les normes i les opcions canvien segons la comunitat. A Catalunya, per exemple, l’hospital també pot organitzar un comiat pagat pel teu ajuntament.

Inscriure el teu nadó i donar-li un nom

Des de l’agost de 2023, els nadons que moren abans de néixer després de les 26 setmanes s’inscriuen al Registre Civil, en un arxiu anomenat Archivo de nacidos sin vida.

• Pots donar un nom al teu nadó. És decisió teva. També el pots deixar en blanc.
• Només vosaltres, els progenitors, podeu veure aquesta inscripció.
• No té efectes legals, però és un registre oficial que el teu nadó va existir.
• L’hospital et dona el certificat mèdic. En la majoria de casos, la funerària s’encarrega dels tràmits amb el Registre.

Si el teu nadó va néixer viu i després va morir, s’inscriu com a naixement i com a defunció, i apareix al vostre Libro de Familia (llibre de família).

Si el teu nadó va morir abans de les 26 setmanes, no hi ha inscripció. A algunes famílies això els fa molt de mal. Moltes guarden un certificat simbòlic.

Si el teu nadó va morir abans de l’agost de 2023, potser vas poder traslladar la inscripció antiga al nou arxiu i afegir-hi un nom. Pregunta al Registre Civil o a una entitat com Umamanita si encara és possible.

Per saber-ne més: Umamanita — el Registre Civil després de la mort d’un nadó (en castellà).

Permís de la feina

No has de tornar a la feina mentre estàs en xoc. Això és el que ofereix ara la llei espanyola.

• El permís de naixement no s’escurça perquè el teu nadó hagi mort. Les 6 primeres setmanes són de descans obligatori. Després, pots decidir tornar abans si vols.
• El permís el paga la Seguretat Social. El pots sol·licitar al web de la Seguretat Social o en una oficina, amb l’informe d’alta de l’hospital.
• Per a l’altre progenitor: el febrer de 2026 el Tribunal Suprem va confirmar que no té dret al permís de naixement quan el nadó mor abans de néixer. Moltes famílies ho troben profundament injust, i les entitats treballen per canviar-ho. Pot tenir uns quants dies de permís retribuït mentre la mare és a l’hospital, i pot demanar la baixa al seu metge si no pot treballar. El vostre conveni (convenio) pot donar dies addicionals.

La durada del permís de naixement va canviar el 2025. Confirma els detalls del teu cas amb la Seguretat Social, o demana a una entitat que t’orienti.

Per saber-ne més: Umamanita — permisos després de la mort d’un nadó (en castellà).

Quan tornes a casa

Tornar a casa sense el teu nadó pot ser un dels moments més durs. No hi ha una manera correcta de fer el dol ni cap calendari.

• El teu cos pot reaccionar com després de qualsevol part, inclosa la pujada de la llet. Pregunta a la llevadora quines opcions tens abans de sortir de l’hospital, i contacta amb ella o amb el metge si alguna cosa et preocupa.
• Seguiment: normalment tindràs una visita de seguiment. Hi pots demanar suport psicològic, o demanar una derivació al metge de família o a la llevadora (a Catalunya, a la teva ASSIR).
• L’altre progenitor també està de dol, sovint en silenci. Parlar junts de com se sent cadascú pot ajudar.
• Els germans i les germanes noten quan alguna cosa no va bé. Paraules senzilles i sinceres, i fer-los partícips del record, normalment ajuden més que el silenci. Sempiternus té consells delicats per edats (en castellà), i una carta de llavors pot ser una activitat tranquil·la per fer junts.
• Els dies difícils sovint tornen: la data prevista del part, els aniversaris, Nadal, els embarassos d’altres persones. És normal.
• Altres famílies que han viscut el mateix poden ser un gran consol. Hi ha grups de suport a moltes parts d’Espanya; els trobaràs més avall.

A Catalunya

Cada comunitat autònoma organitza els seus hospitals i cementiris, així que l’atenció pot ser molt diferent d’un lloc a l’altre. Aquí trobaràs Catalunya, el País Basc i Galícia, i n’anirem afegint d’altres.

El comiat a Catalunya

• A partir de les 26 setmanes, l’enterrament o la incineració són obligatoris.
• Abans de les 26 setmanes, si no dius res, l’hospital organitza una incineració anònima. Si vols un comiat propi, digues-ho a l’equip.
• Pots triar un funeral privat amb qualsevol funerària, o l’opció municipal que s’ofereix a través de l’hospital. Amb l’opció municipal, l’ajuntament paga el cost. El teu nadó reposa en un nínxol del cementiri local, compartit amb altres nadons, durant uns dos anys. Després, les restes normalment es traslladen a una zona amb arbres del mateix cementiri. L’hospital t’ajuda amb els tràmits, però mai no decideix per tu el lloc ni la data.

Llocs de memòria

Cada vegada més cementiris de Catalunya tenen un espai tranquil per als nadons que van morir abans de néixer o poc després. Els pots visitar quan vulguis, sigui on sigui que reposi el teu nadó.

• Cementiri de Sant Cugat del Vallès: un memorial entre els arbres, a prop de la capella, creat amb les famílies d’Anhel. Les famílies poden posar-hi una petita estrella amb el nom del seu nadó; les cendres poden formar part de l’estrella. Té un cost petit. Camí Can Graells 159, Sant Cugat · 935 907 082
• Espais “Empremtes” a la zona de Lleida, creats amb el Servei de Suport al Dol de Ponent: Calaf (el primer de Catalunya, 2017), Cervera, Tàrrega, Guissona, les Borges Blanques i Almacelles.
• Cementiris d’Àltima amb un espai perinatal: Roques Blanques, Sant Vicenç dels Horts, Sant Just Desvern, Viladecans, el Prat de Llobregat, Sitges, Sant Pere de Ribes, Vilanova i la Geltrú, Castellar del Vallès i Ripoll.
• Un arbre en record: In Arboriam, de Mémora, permet a les famílies plantar un arbre per al seu nadó.

A Catalunya hi ha uns 26 espais com aquests. Pregunta al teu cementiri o consulta la llista de Sempiternus.

Al País Basc

Els hospitals del País Basc formen part del servei públic de salut, Osakidetza. Alguns tenen la seva pròpia guia per a l’atenció després de la mort d’un nadó. A l’àrea sanitària de Bilbao-Basurto, per exemple, la guia descriu una sala de comiat on pots estar amb el teu nadó, una capsa de records i un àlbum de fotos, i visites de seguiment quan tornes a casa. Pregunta al teu hospital què ofereix.

Llocs de memòria

• Vitoria-Gasteiz, cementiri d’El Salvador: un espai tranquil per a les famílies després de la mort d’un nadó, a prop del Jardí de les Cendres, creat per l’ajuntament amb l’associació Esku Hutsik el 2023.
• Cementiri de Bilbao, a Derio: un espai de record per als nadons que van morir durant l’embaràs o en néixer, creat el 2021.
• El 15 d’octubre, dia del record de la pèrdua gestacional i perinatal, el cementiri de Bilbao s’il·lumina de rosa i blau.

Pregunta al teu cementiri si té un espai per a nadons, o consulta Esku Hutsik.

A Galícia

El Servei Gallec de Salut (Sergas) té una guia per a l’atenció després de la mort d’un nadó durant l’embaràs o en néixer. Diu que els hospitals han de:

• Deixar-te estar amb el teu nadó tant de temps i tantes vegades com vulguis. Si al principi no el volies veure, pots canviar d’opinió.
• Donar-te una habitació individual, mai compartida amb mares de nadons acabats de néixer.
• Oferir-te records: fotos, petjades de les mans i els peus, la polsera identificativa, un rínxol de cabell i una capsa de records. Si no estàs preparada per endur-te la capsa, l’hospital te l’ha de guardar durant un any.
• Oferir-te una cita per explicar-te els resultats de les proves.

Quan tornis a casa, la llevadora o la infermera del teu centre de salut t’hauria de trucar i fer-te una visita després del part. Entre les 6 i les 8 setmanes, també et preguntarà com et sents. Si et puja la llet, pots triar retirar-la o donar-la a un banc de llet de Galícia.

La guia, en gallec: Guía de atención no proceso de morte e dó xestacional e perinatal (Xunta de Galicia, 2020).